El
golf de Morbihan és, com diu el seu nom en bretó, una mar en miniatura, amb els seus golfs, caps, penínsules i illes que ocupen una superfície de més de 100 km2. El
GR-34 que fa la volta a la Bretanya recorre totes les costes, penínsules i illes del golf de Morbihan en el
Tour du Golfe al llarg de 180 km que permeten descobrir tot el golf. Nosaltres però com que no tenim dos setmanes per a fer la volta ens hem conformat amb fer un parell de rutes per fer-ne un tast.
Així que ens hem acostat a
Locmariaquer per fer una volta on a banda de disfrutar de les magnífiques vistes de l'entrada del golf també descobrirem alguns dels
monuments megalítics més espectaculars de la zona seguint els
itineraris de randonée proposat per la comuna.
Hem començat a la
Table des Marchand on es troba el
site des megalithes de Locmariaquer i classificat com
monument nationaux.
Ací a banda d'un xicotet centre d'interpretació es pot vore en un mateix lloc un gran menhir tombat i trencat pocs segles després de erigir-lo, un gran túmul funerari i, sobretot el
dolmen i
cairn de la table des Marchand, molt ben conservat i restaurat i on hom es pot fer una idea de com van ser erigits la majoria de dolmens i túmuls.
Després de la visita seguim per davant del site cap al centre del poble de Locmariaquer, però en conte de dirigir-nos directament passem per davant del cementeri i travessem la carretera buscant la mar per a trobar el GR-34 que seguirem a partir d'ara.
Per la vora de la mar resseguim el sender que es desvia un poc per a passar pel poble de Locmariaquer.
Passem per la vora de l'oficina de turisme i aprofitem per demanar informació de les rutes, i reprenem el GR que ens porta al port.
Quan passem pel port estan celebrant jocs a l'aigua amb taules de surf, tirolines i demés i ens entretenim una bona estona mirant ... però cal continuar la ruta perquè sinó no l'acabarem mai així que continuem el sender marcat.
La ruta passa per un estret moll entre les cases i l'aigua i, un poc més avant, pel mig del pati de les cases. En eixos trams està prohibit específicament el pas de bicicletes, permès a la resta de l'itinerari.
Aprofitem per fer un mos i berenar en unes taules situades en un jardinet entre el camí i la mar amb magnífiques vistes del port abans de reprendre la marxa. La ruta passa per estrets carrers i caminals, sempre entre les cases i la mar.
Tot i què els voltants del poble es troben fortament urbanitzats l'entorn no és desagradable doncs es tracta de cases aïllades, sovint amagades entre els arbres del jardí i dona la impressió que hi ha moltes menys cases del què en realitat trobem.
La ruta passa pel moll de le Guilvin des d'on ixen els vaixells que fan la volta al golf o ens porten a les illes de fora com Houat o Belle-Ille-en-Mer.
Com que la mar està baixant apareixen murs dins l'aigua, ocults amb marea alta, que delimiten les zones de cria d'ostres i fins i tot passem per la vora d'un lloc magatzem on es netegen i classifiquen les ostres i altres moluscs ... i en venen per a degustar a un preu considerablement més baix que als bars.
Ací trobem l'anse du Talhir on s'interromp el sender costaner i cal eixir a un camí asfaltat per on cal fer uns centenars de metres abans de retornar a voramar trencant a l'esquerra per un sender que travessa uns prats.
Ens acostem a Kerpenhir (literalment la Casa del Cap Llarg en bretó) i passem a vistes de Men Er Letionec, un gran menhir que s'alça al bell mig dels prats que ocupen la punta, i és que degut a l'alta pressió urbanística a partir del 1975 el
Conservatoire du litoral ha anat comprant
terres per tal de protegir-les i mantindre el paisatge que atrau a tants turistes.
La punta de Kerpenhir és un dels dos caps que voreja l'entrada al golf de Morbihan, de l'altra banda a poc més d'un quilòmetre es troba Port Navalo. Ací hi havia una torre de vigilància que van demolir els alemanys el 1940 per construir un
blockhaus que formava part de la
muralla de l'atlàntic i que finalment es va dinamitar als anys 90.
El sender continua pel paratge de Kerpenhir on gràcies a la protecció i compra de terres es conserva tal i com era fa anys llevat que ací està el
càmping municipal de Locmariaquer.
El sender passa per davant del càmping on es troba la platja de la Falaise i poc després deixem el GR per resseguir la línia costanera i passar pel dolmen de les
Pierres Plates, d'accés lliure tot i què ens vam trobar a la porta un paisà que deia que era el guia i ens proposava fer-nos la visita.
Passat el dolmen continuem per la vora d'una menuda badia d'on s'ha retirat l'aigua de la marea baixa deixant a la vista els murs que delimiten antics terrenys per al
cultiu d'ostres.
Al final de la badia retrobem el GR que ara seguim per la dreta fins a Kerlud, xicotet llogaret on també hi ha un dolmen però que no busquem doncs ja se'ns va fent tard.
Passem per les velles granges, molt ben restaurades, i abandonem definitivament el GR-34 per un vell camí condicionat com a via ciclista que ens duu de retorn al pàrquing del Site des Megalithes travessant camps i prats.
Finalitzem així la ruta, però no la visita als monuments megalítics, que no podria estar completa sense acostar-nos als
alineaments de
Carnac, on hi ha alineats milers de menhirs dels que porta a l'esquena
Obèlix, un lloc realment espectacular i que mereixen també un passeig però que queda pendent per a una altra ocasió.
Ací està el track:
I ací més informació:
