CARTOGRAFIA PER A SENDERISTES

Des de que s'han popularitzat els GPS cada vegada és més fàcil no perdre's per la muntanya, només s'ha de seguir la línia del track que apareix a la pantalla del receptor GPS o del telèfon. Per desgràcia el track només ens informa del lloc per on algú ha passat, que ja és molt, però no ens dona més informació sobre com és el camí, ni que trobem al voltant. Per sort per a això tenim diferents formats cartogràfics que ens aporten tota eixa informació.
Els millors mapes per a l'ús de senderistes (i ciclistes, muntanyers, i demés fauna que ens movem per la muntanya) són, evidentment aquells formats específicament per a usos senderistes i excursionistes. A Espanya durant molts anys l'editorial Alpina ha tingut un quasi monopoli de la confecció i distribució dels mapes excursionistes i els seus mapes cobreixen un ampli ventall de serres d'arreu de l'estat. D'altres editorials n'han pres el relleu especialitzant-se en diferents zones, així l'editorial Pirineos està especialitzada en mapes dels Pirineus, Adrados en la serralada Cantàbrica, Prames a l'Aragó,  Piolet en les serralades litorals catalanes (tot i que també té mapes de serres valencianes, murcianes, ... i fins i tot del marroc),  A terres valencianes també hi ha una xicoteta editorial especialitzada en mapes excursionistes com són els d'El Tossal Cartografies.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Fragment del mapa d'Alpina de Sierra Nevada.

Tots estos mapes estan molt bé i costen menys del que valen, però presenten un parell de problemes: el primer és que no solen estar disponibles per a usar amb el receptor GPS (excepte els d'alpina i d'altres per a Twonav) i el segon és que no hi ha de tots els llocs on volem anar, així de la serra d'Espadà no trobarem cap mapa excursionista.
Per tal d'adquirir mapes de zones no senderistes haurem d'anar als mapes topogràfics generals que editen els distints instituts cartogràfics. Així de tota Espanya tenim mapes a diferents escales i amb diferent grau de detall que confecciona l'Instituto Geográfico Nacional i publica i ven el CNIG.

Image may be NSFW. Clik here to view.

MTN-25 IGN.

També a França l'Institut Geographique National disposa d'una bona col·lecció de mapes, entre ells la sèrie Rando especialitzada en senderisme. A més a Espanya hi ha diferents instituts cartogràfics regionals que han anat elaborant la seua pròpia cartografia: Institut Cartogràfic Català, Institut Cartogràfic Valencià, Instituto de Estadística y Cartografia de Andalucia, etc. encara que totes estan incloses dins el Sistema Cartográfico Nacional. Cal tindre en conte però que la cartografia generada per les administracions públiques no està pensada per a usos senderistes o muntanyers sinó per a un ús general i per tant manquen detalls que poden ser interessants per a senderistes però que no ho són per a d'altres col·lectius.


L'avantatge d'aquesta cartografia és que d'acord amb la directiva INSPIRE i a partir del 2008 és de lliure accés (no tota i amb restriccions, per suposat) per a finalitats no comercials, i gràcies a això podem disposar de cartografia de qualitat i totalment gratuïta facilitada pels diferents instituts públics.
Normalment la cartografia facilitada es troba en format raster i sovint georreferenciats usant el format ecw que permet guardar imatges georreferenciades.
Els moderns receptors GPS així com els smartphones ens permeten també usar mapes en format raster (jnx, kmz o formats propis) que podem convertir a partir dels mapes anteriors però no açò ara no toca, tot i què hi ha gent que ja ho ha fet.

Image may be NSFW. Clik here to view.

GPS amb ortofotos jnx.

Podem per tant descarregar mapes de diferents tipus des de les pàgines dels instituts oficials, però no tots s'adeqüen a l'ús senderista per ser escales massa menudes, tipologies específiques o mapes temàtics. Per tant els mapes més adequats per a l'ús senderista són les sèries topogràfiques, especialment les escales que van d'1:50.000 a 1:10.000. Per dalt d'1:50.000 presenten massa poc de detall i per baix són escales massa grans i poc útils.
Alguns instituts cartogràfics com el valencià disposen per a la descàrrega i ús gratuït cartografia en format vectorial, preparat ja per a carregar als receptors gps Garmin (o smartphones). Però normalment la gran majoria d'instituts cartogràfics ofereixen la cartografia vectorial en altres formats que s'han de manipular per tal de carregar-la als receptors GPS.
 Per sort hi ha molta gent que ho ha fet i ha penjat els mapes per a descàrrega de la resta. Cal recordar que mentre no s'usen amb afany de lucre (no se'n faça negoci) això és perfectament legal, axí podem trobar el magnífic Topohispania de Sinrenkor que cobreix tota Espanya, elaborat a partir de la informació vectorial de l'IGN, o el Topopirineos, basat en l'anterior i el Topofrance i què és un dels mapes més complets dels Pirineus. Malauradament no es troben mapes lliures i gratuïts tan detallats d'altres zones però també en podem trobar si busquem prou.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Fragment del Topopirineos 6.1.

A banda dels mapes oficials o basats en els oficials també podem trobar els mapes oberts: Openstreetmap (OSM; amb les diferents capes: openpiste, opensea, ...) basats en la creació colaborativa, lliure i gratuita. Els podem trobar a tot el món però la seua limitació és el nombre de col·laboradors de cada zona, així conviuen mapes molt ben elaborats amb d'altres esquemàtics.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Openpistemap.

A banda d'eixos mapes que podem portar en paper o dins el receptor gps o smartphone també podem disposar d'altres fonts d'informació útils per a preparar rutes senderistes. Així els diferents sistemes d'informació geogràfica (SIG) que lliures i disponibles ens proporcionen una gran varietat de ferramentes per tal de localitzar sendes, pistes i llocs on poder passar.
El més popular dels sistemes és el Google Earth. Com tots els SIG presenta una capa base (imatge satèl·lit) i sobre esta es pot anar afegint informació georreferenciada: carreteres, oceans, temps, tracks, etc. a més es poden afegir i llevar capes mitjançant el protocol wms, crear mapes al nostre gust, crear i visualitzar tracks, etc. Però a més del SIG de Google també en podem trobar altres de lliure accés i amb informacions més detallades i actualitzades si bé no tan globals.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Google Earth.

Així podem trobar diferent visors que ens permeten accedir als SIG propis de diferents administracions: cartoweb, sitar, etc. on també podem visualitzar diferents capes amb informació diversa: mapes topogràfics, imatges aèries, carreteres, informació cadastral, forestal, etc. Que ens permeten traçar rutes tenint en conter multiples punts de vista i variades informacions.
Bona part d'estos visors estan inclosos en una Infrastructura de Dades Espacials (IDE) que inclou el SIG pròpiament dit (software) i les dades que es poden visualitzar, i permet incloure dades pròpies o alienes de manera fàcil i ràpida.
Però com podem usar-los per a traçar rutes? gràcies a les múltiples capes podem tindre a mà molta informació sobre per on traçar una ruta. Així per exemple si usem cartoweb per a traçar una ruta per la Comunitat Valenciana a més de visualitzar les imatges aèries podem incloure la capa cartogràfica (amb corbes de nivell, sendes, pistes, carreteres, ...) i també la forestal on s'inclouen les vies pecuàries o els senders homologats; la capa del cadastre on apareixen part dels camins públics (carreters o de ferradura) i els topònims, entre d'altres.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Visor Cartoweb amb diferents capes d'informació.

A més podem demanar informació sobre eixes capes de manera que podem conèixer el nom d'un assegador, la propietat dels boscos públics, o la referència cadastral d'un camí, entre d'altres coses.
Però això no és tot, mitjançant el WMS podem incloure informació d'altres IDE per a poder-la visualitzar doncs són compatibles.
Així podrem traçar una ruta tenint en conte el desnivell, l'estat de les sendes, la seua titularitat i com es diuen els llocs per on passem, entre moltes d'altres informacions.
A més tenim l'avantatge que tenim molts ides diversos, pràcticament de cada ministeri i comunitat autònoma, la majoria d'ells es recullen al Geoportal de l'IDEE. També l'IGN francés disposa d'un ide, el Geoportail on es pot accedir a molta informació, entre ella als magnífics mapes de l'IGN (encara que no permet baixar-se'ls gratuïtament) i el mateix podem trobar d'Itàlia, Andorra, Suïssa, ... i en general si busquem bé de tots els països europeus.
En general els visors a què enllacen permeten visualitzar i crear tracks i waypoints que podem usar al receptor GPS.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Track al Vissir3 de l'ICGC.

A banda d'estos instruments també podem fer un ús més avançat i utilitzar altres fonts d'informació històrica per a la recerca dels vells camins i sendes que recorren les muntanyes. Els més útils seran, com sempre, aquella cartografia creada quan eixos camins i senders encara eren d'ús habitual. Per sort bona part d'eixa cartografia s'ha digitalitzat i està a l'abast del públic de manera gratuita.
Així al CNIG a banda de descarregar-nos els mapes actuals de diferents formats també podem descarregar-nos els mapes històrics, tan els MTN25 com els MTN50, i de fa poc també les Minutas cartográficas. Tots ells georreferenciats de manera que els podem portar al GPS (passant per un procés de conversió) o dins un Smartphone (amb el format adequat), o bé podem traçar els tracks per damunt dels camins que volem seguir a la muntanya.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Minuta cartogràfica original (sud del terme d'Ares).

 Cal tindre present que les Minutas cartográficas es componen de tres documents: la planimetria on es recull la xarxa viària (i la seua amplada), hidrografia i toponímia; l'altimatria amb les corbes de nivell; i els quaderns de camp amb informació complementària sobre les anotacions del mapa. Este darrer no està disponible ... de moment.
La major part del treball de camp per a fer les minutes es va anar fent a les dos primeres dècades del segle XX tot i què hi ha algunes que es van actualitzar posteriorment. Així tenim un bon retrat de l'estat de la xarxa viària en estos moments.
El Mapa Topográfico Nacional es va elaborar posteriorment (a vegades trenta o quaranta anys més tard) a partir de les dades recollides a les Minutes. A més podem trobar diferents mapes topogràfics, alguns amb més informació que altres, així la sèrie g es correspon als mapes de guerra elaborats entre el 1936 i 1939 i on primen les vies de comunicació sobre l'altimetria, que sovint no està completa al fer-se els mapes molt ràpidament.

Image may be NSFW. Clik here to view.

MTN Albocacer 1938 cgn (extrem sud del terme d'Ares)

A banda d'esta informació també podem accedir al catàleg de les vies pecuàries (almenys a la Comunitat Valenciana on es va completar als anys 1980), bé directament o mitjançant la capa corresponent de Cartoweb o Terrasit. Estos inclouen un plànol i una descripció de les mateixes tot i què la qualitat de la informació depèn molt de l'enginyer agrònom que va elaborar el catàleg així com de l'any d'elaboració, que va del 1950 al 1990.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Plànol de les vies pecuàries (extrem sud del terme d'Ares)

Image may be NSFW. Clik here to view.

Capa de vies pecuàries a Cartoweb (extrem sud del terme d'Ares)

A més també existeix una altra font de cartografia històrica, directament difícil d'accedir, com és la cartografia històrica del Catastro  que va des de mitjans segle XIX fins a finals del segle XX. Entre esta documentació destaca l'Avance del Catastro que es va elaborar a primeries del segle XX coincidint amb les Minutas Cartogràficas del MTN.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Avance del catastro. (extrem sud del terme d'Ares).

Malauradament  la cartografia històrica del cadastre no sol estar disponible de forma senzilla i gratuita, però sí que és accessible el cadastre virtual, que sol estar disponible com una capa més als principals SIGs i sovint ha patit molt poques modificacions i recull els camins antics.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Capa del Catastro al Cartoweb.

A més a banda de les Ortofotografies actuals també podem contar amb algunes fotografies aèries històriques. Les primeres fotografies aèries que hi ha a Espanya són dels anys 1920 i estan realitzades per diferents Confederacions Hidrogràfiques i altres organismes públics. Algunes d'elles estan disponibles a la web. Més tard durant la guerra també es van realitzar vols de la zona del front però caldrà esperar al 1956 per a tindre una col·lecció completa de fotografies aèries de tota Espanya amb el vol americà. Posteriorment s'han elaborat altres vols d'àmbit nacional, entre d'altres el vol Interministerial també conegut com el vuelo de agricultura dels anys 1970, l'últim on podem vore clarament les sendes i camins, molts d'ells poc usats i mig esborrats.
A partir del 1980 i 90 es multipliquen els vols nacionals, autonòmics i locals, molts d'ells accessibles als diferents IDEs.
A la fototeca del CNIG es poden visualitzar les ortofotos del vol americà però amb una baixa qualitat, al menys de moment.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Fragment del vol americà (extrem sud del terme d'Ares)

En conclusió, actualment els senderistes i aficionats a la muntanya en general disposem d'un ample ventall d'informació cartogràfica per tal e preparar i planificar les rutes a realitzar, la majoria d'elles gratuïtes i accessibles. A més estes ferramentes poden ser molt útils per a la tasca de recuperació de vells camins que estan duent a terme molts particulars i agrupacions senderistes, així com per al marcatge de nous senders.

Més informació:

• Desnivel ofereix un ample ventall de mapes excursionistes d'arreu del món.
• Iogrea mapes jnx de tota Espanya
• elgps.com foro sobre GPS, smartphone i cartografia utilitzable en ells
• Curset de GPS a la Parreta tutorial sobre l'ús de GPS
• ICC diccionari sobre cartografia
• IGN informació sobre la cartografia història i actual d'Espanya
• Rochaludiente tot i què especialitzat en Ludiente és un exemple de bon ús de la cartografia
• Camins tradicionals d'Ares exemple d'ús de les fonts cartogràfiques dins la recerca de camins